Exercí bàsicament com a periodista. El 1902 s’inicià en l’ofici a la redacció del diari republicà El Pueblo, on col·laborà amb Blasco Ibáñez. El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’“El País” i “El Radical”. El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i col·laborà en periòdics populars d’orientació valencianista com “La Barraca” (1913) i en la col·lecció “El Cuento del Dumenche” (1919). El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reprengué associat amb Ferran Maristany. Fou un dels fundadors de Casa València (1927) a Barcelona i en fou director (1927-30). A part de diverses traduccions al castellà, publicà nombrosos llibres, també en castellà, entre els quals destaquen assaigs de tema social com Socialismo, sindicalismo y georgismo (1912) i El fascismo (1922).