Fou llibreter de vell. Feu versos per encàrrec, col·laborà en revistes tan diverses com “La Gramalla”, “La Tomasa”, La Campana de Gràcia, “La Tramuntana” i L’Avenç i publicà un volum de poemes (Escardots, 1881) i, sovint en plecs solts, nombrosos sonets i dècimes (cal destacar les de La imatge de Déu a trossos, aplegades el 1918), que obtingueren un cert èxit popular. Escriví també peces còmiques curtes per al teatre, entre les quals hi ha Les ventalles de la porta (1881), paròdia de Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, Lo bram del ruc (1882), paròdia de Lo timbal del Bruc de Frederic Soler, i Tot pel nas d’una nineta (1891). Utilitzà el pseudònim de Baldiri Candeles.