Vida i obra
Llicenciat en dret a Barcelona (1846) i en filosofia i lletres a Madrid (1857), fou professor de retòrica i poètica a Ma-drid (1848-61) i a Barcelona (1861-76), i el 1875 fou nomenat director de l’Institut de Barcelona. Publicà poemes satírics a “El Guardia Nacional” (1840) i El Constitucional (1843), i crítiques a “El Genio” (1844-45) i “El Ángel Exterminador” (1845), amb els pseudònims Garibay o Serafinito Garibay i Yo Faringhea. Primer es mogué en el cercle liberal i progressista de Víctor Balaguer, però passà a ser un destacat representant del conservadorisme, del qual són reflex les “Cartas de Bonifacio” publicades al Diario de Barcelonal (1854-62) i les col·laboracions al “Diario de Villanueva”, “Revista Carmelitana” i “Revista Popular”. Publicà estudis i antologies de literatura llatina, castellana i provençal i de retòrica i poètica, entre els quals cal anomenar Elementos de literatura (1856), La sátira provenzal (1861), Diálogos literarios (1868), Modelos de poesía castellana (1871), Los refranes del Quijote (1874) i El Anacreonte hispano-revolucionario (1873), aquest últim amb el pseudònim Ciudadano Simón Carrasco. També participà a El libro delobrero (1862), El mosaico (1866), “Los Niños”, de Madrid (1875), i “Revista de Gerona” (1876). A l’“Anuari Català” (1875) publicà el poema Les fires de sant Tomàs. Traduí, a part d’obres apologètiques, els Cuentos de hadas, de Perrault. Fou membre de la Societat Filomàtica i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1862), i corresponent de la Real Academia Española (1866).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Menéndez y Pelayo, M. (1882), p. 9-28.