Ingressà a l’orde dominicà (1520) i fou mestre en teologia (1542), prior del convent de Barcelona (1546) i provincial de l’orde (1555). Assistí al concili de Trento (1562) com a teòleg del bisbe de Girona. Bisbe d’Elna des del 1569. Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país. Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians (Barcelona 1561) i el Directorium curatorum (Barcelona 1566), adreçat a la formació dels rectors. Deixà inèdit un Col·loqui i pràctica entre dos germans de la doctrina cristiana.