Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments, institucions, llegendes i personatges catalans. Fou redactor del setmanari La Veu de Catalunya i col·laborà en moltes publicacions culturals de l’època (Revista de Catalunya, “Joventut” i “Catalunya Artística”, entre d’altres). Publicà nombrosos treballs sobre la seva ciutat, entre els quals hi ha Des del terrat de l’església del Pi (1913) i Estudi dels esgrafiats de Barcelona (1913). Guanyà dos premis extraordinaris, també per estudis històrics, als Jocs Florals de Barcelona, i el 1888 presentà a concurs, en el marc de l’Exposició Universal, Un esbozo de diccionario de escritores y artistas catalanes del siglo XIX.