Vida i obra
De jove col·laborà a La Renaixença, “Joventut” i L’Esquella de la Torratxa, entre altres publicacions. El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català. Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intel·lectual. A l’Havana fou president del Centre Català i director de “La Nova Catalunya” (1908). El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any 1923 i el 1944. Intervingué en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català (1928), on presentà la Constitució Provisional de la República Catalana, redactada per ell. Publicà els volums de poesies Elegia de la guerra (1904), fruit de l’experiència personal com a soldat a la guerra del 1898, i encapçalat per un pròleg de Joan Maragall; Eternal (1921), també amb algunes proses; les evocacions de caràcter costumista Montblanquines (1921), i El meu pare, que al cel sia... (1920). També és autor, entre d’altres, dels assaigs Cuba y Pi y Margall (1947), Tomás Gener, del hispanismo ingenuo a la cubanía práctica (1950), Martí y Cataluña (1954) i Els altres sentits. Ressonàncies del ‘Cant espiritual’ de Maragall (1957). El 1998 es publicaren les Memorias de mi juventud en Cuba. Un soldado del ejército español en la guerra separatista (1895-1898).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Roy, J. (1988)
- Roy, J. (1999).