Vida i obra
Membre de la cancelleria reial des del 1342. El 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari reial (1351-60); com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei (1359). El 1365 succeí Mateu Adrià com a protonotari de Pere el Cerimoniós, càrrec que conservà fins el 1375. En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat administrativa, redactats per ell o per ordre seva. Entre el 1367 i el 1374 elaborà la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia, la famosa Historia destructionis Troiae (1287), que el jutge sicilià Guido delle Colonne havia compost en llatí a partir, sobretot, del Roman de Troie de Benoît de Sainte-Maure. Les↑Històries troianes, títol amb el qual és coneguda la traducció (Lo troià en alguns manuscrits), foren un dels llibres més llegits durant loedat mitjana i font d’imitació per als grans narradors del s. XV; foren editades el 1906 per R. Miquel i Planas. Conesa degué morir el 1375, perquè en un document notarial d’aquest any el procurador del tutor testamentari de Francesc i Jaume, fills i hereus universals del protonotari, reconeix haver rebut de la vídua de Conesa, Isabel, diversos béns per portar-los de Barcelona a Montblanc. Des del seu ofici de protonotari sembla que dugué a terme un intent de renovació en el model de llengua utilitzat pels funcionaris de la cancelleria organitzada pel rei Pere. Aquest afany estilístic és encara més evident en la seva traducció, redactada amb una prosa entenedora i elegant, amb un subtil empelt de sintaxi llatinitzant, però lluny ja de la rèmora del cursus llatí i de la literalitat pròpia dels traductors anteriors.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cingolani, S.M. (1990-1991)
- Miquel i Planas, R. (1916)
- Perujo i Melgar, J.M. (1999)
- Perujo i Melgar, J.M. (2003), vol. I
- Pujol, J. (2002)
- Wittlin, C. (1995).