Publicà el relat La facècia (1960) i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau (1971), Poema de la Mare de Déu del Tura (1979) i Herbari inversemblant (1981), així com de traduccions d’E.A. Poe i de J. Anouilh. Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà (1964), amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya.
El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos, i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi recull tota la seva obra poètica, articles a revistes, traduccions i narracions.
Guanyà diversos premis literaris, entre els quals la Viola d’argent als Jocs Florals d’Olot (1952), i als Jocs Florals de Xile del 1962. L’any 1997 li fou atorgada la medalla de la Ciutat d’Olot per la seva tasca de tants anys a favor de la llengua catalana, com a corrector, escriptor i poeta.