Vida i obra
Filla d’Alfons III de Catalunya-Aragó, el Benigne, fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí; el matrimoni se celebrà el 1336. Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc. Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent coneguda per Cançó de la reina de Mallorques, Eu am tal que és bo e bel, i conservada al↑Cançoner Vega-Aguiló (Biblioteca de Catalunya, ms. 7). Aquesta composició obtingué molta difusió, de manera que els tretze versos inicials foren incorporats, com a anònims, a la traducció catalana del Decameró feta el 1429. Morí poc temps després de reunir-se amb el seu marit a Montpeller. Deixà dos fills, Jaume (IV) i Elisabet. Martí de Riquer, però, proposà com a autora de l’esmentada composició la segona muller de Jaume III de Mallorca (1347), Violant de Vilaragut, que fou feta presonera arran de la mort del seu marit a Llucmajor (1349). Durant els tres anys que Violant fou reina de Mallorca, en una cort gairebé sempre deambulant pel sud de França i en relació amb el monarca francès, mentre Jaume III intentava recuperar el regne, pogué escriure aquesta poesia.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Massó i Torrents, J. (1936).