Vida i obra
Estudià de gran la filosofia lul·liana; en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii, que enllestí a Barcelona el 1473 (fou publicat el 1482). El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lul·liana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483. Acusat d’heterodòxia, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins, al Puig de Randa (1485), on escriví un resum de les seves lliçons en una exposició sistemàtica de la doctrina lul·liana (Opus de formalitatibus sive metaphisica, 1489), que donà lloc a una nova acusació, i Daguí hagué de cercar refugi a la cort. El 1487 fou nomenat capellà dels reis. Exercí càtedra de filosofia lul·liana arreu on la cort s’aturava (Saragossa, Jaén, Sevilla i altres ciutats). A Sevilla foren publicades les seves darreres obres (Formalitates i el Tractatus de differentia, 1500). La seva activitat docent itinerant contribuí a difondre el lul·lisme a Castella i a Itàlia, i aquest adquirí gràcies a ell una categoria universitària. No es limità, a més, a desenvolupar els aspectes filosòfics de la doctrina lul·liana, sinó que la continuà fins a les seves prolongacions teològiques i místiques; trencà, així, els lligams tradicionals i elevà el nivell del moviment lul·lià. Ha estat considerat com el més important dels deixebles de Ramon↑Llull.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Carreras i Artau, T. i Carreras i Artau, J. (1939-1943)
- Hillgarth, J.N. (1995)
- Pérez Martínez, Ll. (1960)
- Vilallonga, M. (1993).