Vida
Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme. A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals. Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques. Aquestes idees les expressà en articles com ara La fotografia, pura creació de l’esperit ("L’Amic de les Arts", 1927), Film-arte, film-antiartístico ("La Gaceta Literaria", 1927), Films antiartístics ("La Gaceta Literaria", 1928), entre d’altres. A més, signà amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà el Manifest Groc (Manifest Antiartístic Català) (1928) i l’article Cinema ("L’Amic de les Arts", 1928), textos en els quals es proposa el cinema com un signe de modernitat del seu temps. El 1929 col·laborà amb Luis Buñuel en el guió i el rodatge d’Un chien andalou, que Dalí qualificà com a "documental de l’inconscient" i que es convertí en una de les màximes expressions del surrealisme cinematogràfic. Amb motiu de la presentació del film a Barcelona (Sessions Mirador) publicà un article a la revista "Mirador" (núm. 39, 1929). L’any següent tornà a col·laborar amb Buñuel en el guió i en algunes idees per a L’Edat d’Or (L’Âge d’Or), però el pintor restà decebut d’aquesta darrera col·laboració i trencà l’amistat amb Buñuel. El 1932 publicà a París el llibre Babaouo (C’est un film surrealiste!), un guió precedit d’una peculiar visió de la història del cinema. També treballà en diverses idees per a ser portades a la pantalla: The Surrealist Mistery of New York (1935); Giraffes on Horseback Salad (1937), un guió que realitzà per als germans Marx a partir de l’amistat amb Harpo Marx; La carretilla de carne (1949) o El alma (1951). L’any 1945 col·laborà amb Alfred Hitchcock en una seqüència onírica d’Spellbound (en castellà Recuerda), per bé que es lamentà de la poca imaginació dels professionals de Hollywood. A partir del 1946 també treballà en un curt d’animació per a Walt Disney titulat Destiny que no acabà, però el 2001, Roy Disney recuperà els 17 segons originals i amb el seu equip completà el projecte fins a 7 minuts: Destino: el encuentro de dos grandes genios (2004), guardonat com a millor curt en el Festival Internacional de Cine de Melbourne, millor curt d’animació en el de Rhode Island i nominat als Oscar 2004. Interessat pels nous mitjans àudiovisuals, participà en l’enregistrament en format videogràfic de Chaos and Creation (1960), el qual anuncia el posterior Impressions de la Haute Mongolie (Hommage à Raymond Roussel) (1975) de Josep Montes-Baquer. A partir del 1969 aparegué en diversos anuncis per a la televisió: les xocolates Lanvin, la companyia aèria Braniff o les píndoles Alka-Saeltzer, entre d’altres. També fou objecte de múltiples documentals, reportatges televisius, entrevistes i fou protagonista d’alguns vídeos de creació i d’alguns films de ficció, entre els quals cal destacar el d’Antoni Ribas, Dalí (1990); de Manuel Cussó-Ferrer, Babaouo (1997-98), en què adapta el guió homònim esmentat, o de Carlos Saura, Buñuel y las minas del rey Salomón (2001). Ha estat considerat com a "cineasta sense films".
Bibliografia
d. a.: "Archivos de la Filmoteca", núm. 8, desembre del 1990 - febrer del 1991, p. 78-133.
FANÉS, F.: "Salvador Dalí, cineasta sin films", Surrealistas, surrealismo y cinema. Fundació la Caixa, Barcelona 1991, p. 169-184; "Chaos and Creation, un film inédito de Salvador Dalí", De Dalí a Hitchcock. Los caminos en el cine. AEHC / CGAI, Madrid / Lugo 1995, p. 19-25; Dalí y Harpo Marx. Un guión inédito, "Cuadernos de la Academia", núm. 2, 1998, p. 175-186; (ed.), Dalí. Cultura de masses. Fundació la Caixa, Barcelona 2004.
FRISACH, M.: Els Dalí de Walt Disney, "Avui", 25-26 12. 2001, p. 31.
GUBERN, R.: "Salvador Dalí: lo putrefacto y lo antiartístico", Proyector de luna. La generación del 27 y el cine. Ed. Anagrama, Barcelona 1999, p. 43-65.
MINGUET, J.M. (ed.): Salvador Dalí i el cinema, Filmoteca de la Generalitat, Barcelona 1991; Salvador Dalí, cine y surrealismo(s). Parsifal Ediciones, Barcelona 2003; El Manifest Groc. Dalí, Gasch, Montanyà i l’antiart. Generalitat de Catalunya / Galàxia Gutenberg / Fundació Joan Miró, Barcelona 2004.
PÉREZ PERUCHA, J.: Dalí y el cinema: una relación frustrada, "Contracampo", núm. 33, estiu - tardor del 1983, p. 18-41.
SÁNCHEZ VIDAL, A.: Buñuel, Lorca, Dalí: el enigma sin fin. Ed. Planeta, Barcelona 1988.