Vida
Fill d’Albert Dameto i Descatllar, senyor de Bellpuig. El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat a Barcelona, Calataiud i Saragossa; deixà l’orde (1614) i tornà a Mallorca (1615), on pledejà contra Isabel Font, vídua del seu oncle Nicolau a qui el pare de Joan havia deixat l’herència paterna, de la qual finalment obtingué la finca Les Tanquetes, que formava part del rafal de Son Dameto. El 1621 es doctorà en dret; el 1631 fou nomenat cronista general del regne de Mallorca pel Gran i General Consell. El 30 d’abril de 1630 Dameto els jurats i els síndics clavaris de la Part Forana en el Gran i General Consell el nomenaren cronista general del Regne i li encarregaren de redactar-ne la història (el 1621 encomanada per primer cop sense continuïtat al rector de Monti-Sion). En morir, Dameto llegà la seva biblioteca al convent de Jesús.
Obra
L’obra principal de Dameto és la Historia general del reino baleárico, que té el precedent més remot i més important en la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis, que fou aprofitada per als treballs posteriors de Jordi Fortuny de Ruescas i Francesc Montaner, citats per Dameto al pròleg. El 1631 Dameto acabà la primera part de la seva Historia, que es publicà el 1633 i que constava de tres llibres. L’obra comença amb els primers pobladors de l’illa i arriba fins a la mort de Jaume II de Mallorca (1311). La importància d’aquesta obra rau en el fet que és la primera història de Mallorca publicada, ja que la de Binimelis era inèdita. Malgrat tot, al segle XVIII rebé algunes crítiques que qüestionaren la veracitat d’algunes de les dades i els fets que s’hi narren. El setembre del 1633 enllestí el segon volum; l’autor es comprometé a publicar-lo però la mort li ho impedí. L’original d’aquest segon volum es troba dipositat a l’Arxiu del Regne de Mallorca, en un manuscrit enquadernat en pergamí. Posteriorment, fou continuada per Vicenç Mut i Jeroni Agustí (Historia General del Reyno de Mallorca escrita por los cronistas Dameto, Mut y Alemany). El 1840 se’n feu una segona edició a cura de Joaquim Maria Bover. A banda, Dameto és autor de Vida, virtudes y milagros de San Iñigo, abad de San Salvador de Oña y patrón de la ciudad de Calatayud (1612), i deixà inèdits uns Discursos morales, dedicados al Ilmo. Sr. Obispo de esta diócesis D. Fr. Juan de Santander, en vers i en prosa, sobre la rivalitat dels Canamunt i Canavall, i Memorial en el qual se justifica la guerra que dan á S.M. los diputados del general del Principado de Cataluña por el perjuicio general de dicho Principado de no poner en excursión la real sentencia.
Bibliografia
Aguiló, T. (1959): Virreyes de Mallorca. ¿Quién fue el primer cronista del Reino de Mallorca?. Palma, Francisco Pons, (“Biblioteca Balear”, 43).
Alfaro, A. de (1815): Oración panegírica que en el día 16 de agosto de 1815 pronunció en el Real Convento de RR.PP. Predicadores de Mallorca en honor de San Jacinto al M.I. Sr. D. Juan Dameto, Felipe Guasp. Palma.
Salvà, J. (1987): El cronista Dameto. Adiciones a Bover. Palma, BSAL, 38, p. 167-184.