Jesuïta, fou professor de retòrica, filosofia i teologia a l’Estudi General de Perpinyà. El 1655 era rector del col·legi de la Companyia a Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou escollit com a rector del col·legi de Perpinyà. El 1676 fou el primer orador que predicà la quaresma a la catedral en francès, fet que valgué una carta de felicitació de Lluís XIV a la vila. Escriví, en català, el Llibre de la Congregació y Germandat de la sanctíssima Verge del Socorro (Perpinyà 1666), amb unes curioses notes sobre prosòdia i oratòria, i, en castellà, uns Ejercicios espirituales (Tolosa 1661) i la Vida del venerable padre Francisco Suárez (Perpinyà 1671 i 1672).