Vida i obra
Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts. Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot. Començà la seva etapa de producció literària entre el 1886 i el 1887 a La Renaixença i a La Il·lustració Catalana. Publicà en dues parts la seva novel·la més coneguda, L’estudiant de la Garrotxa (1895), i una gran quantitat de contes i narracions breus, recollits a “Lectura Popular” (1915), i altres novel·les costumistes i romàntiques, que reflecteixen un ideari conservador: Mar de brutícia (1906), Una invenció meravellosa, El poble negre, El casal del Roure, Llegendes de la comarca d’Olot (1914) i Clareta (1917).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Sala i Plana, J. (2000).