Vida i obra
Fill d’un advocat, estudià lleis a la Universitat de València, on es doctorà en dret el 1831. Fou jutge de Catarroja (1835-40), alcalde de Sueca (1843 i 1854) i diputat a Corts (1844-45). A Madrid col·laborà en periòdics humorístics com “El Dómine Lucas”, “El Fandango” o “La Risa”, i a València a la segona època d’“El Fénix”. Una part d’aquesta producció en castellà fou recollida a El sueco (1859). En català, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué un gran ressò popular. Col·laborà amb Josep M. Bonilla en la redacció d’“El Mole” (1837), i amb aquest i Pasqual Pérez i Rodríguez redactà els setmanaris “La Donsaina” (1844), “El Tabalet” (1847) i “El Sueco” (1847). Autor dels primers llibrets de falla (1855), escriví alguns miracles (El mocador, 1859) i fou l’iniciador, juntament amb Garcia-Parreño, del sainet de costums al País Valencià, amb obres com Un ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa (1909, estr. 1845), Pasqualo i Vicenteta, o El tribunal de Favara (1861, estr. 1846), Qui tinga cucs, que pele fulla (1855, estr. 1853), o les paròdies El virgo de Vicenteta i l’alcalde de Favara, o El parlar bé no costa un patxo (1845) i L’agüelo Pollastre (1859), primera paròdia en català de Don Juan Tenorio. Escriví peces castellanes com El pretendiente labriego, o El gafaüt (1859, estr. 1846) i Los pastores de Belén (1856). Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del s. XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Diversos autors (20028)
- Sansano, G. (1997), p. 13-22.