Fundà el setmanari “La Tronà” (1894), de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys. Escriví algunes obres teatrals (Moros en l’Horta, 1893) i diverses novel·les curtes, una de les quals, Caciquisme roig (1904), prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època. El 1908 promogué i dirigí “El Cuento del Dumenche”, des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’emprar un idioma arcaic i artificiós. El 1915 encara donà al públic una narració (Nit de nòvios). La seva trajectòria quedà marcada per la influència de Constantí Llombart, de qui fou deixeble i amic.