Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona i membre de la Societat Econòmica d’Amics del País d’aquesta ciutat. D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana. En col·laboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua (1821), i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en una Gramàtica castellana-catalana (1929) en què es queixa del menyspreu amb què era tractada la llengua catalana. Col·laborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal. Escriví i traduí poesies en castellà i català (Símbol de sant Atanasi, Tarragona 1847), publicà obres piadoses i didàctiques (El instructor de los niños, 1844) i deixà manuscrits una Arte poética (1836), en què es percep la influència romàntica, i diversos reculls miscel·lanis, conservats a la Biblioteca Episcopal de Barcelona (ms. 145, 158 i 283).