Des del 1912 publicà poemes i narracions a “Avant”, “El Cuento delDiumenge”, El Progreso de Xàtiva, “Taula de Lletres Valencianess i “Las Provincias”. El 1930 fou un dels fundadors de la col·lecció “Nostra Novel·la”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to pupular Ninots de falla (1931) i el relat Els ulls de l’esperit (1930), d’imitació de registres romàntics. Milità en la Joventut Nacionalista Republicana i fou conseller de l’Ajuntament de València durant la República. Com a autor teatral, estrenà algunes obres escrites amb la col·laboració del seu germà Miquel. De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar (1942), Les cançons de l’Horta (1944), Poema de València (1945), Líriques i burlesques (1953), Els paisatges cordials (1954) i l’antologia Semprevives (1963).