Vida i obra
Doctor en dret, fou secretari de la Lliga Regionalista (1901) i, en diverses ocasions, regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1906-10, 1916-20 i 1933). Fou elegit diputat provincial per Barcelona (1910) i, el 1932, diputat al Parlament de Catalunya. Fundà la societat cinematogràfica Barcinógrafo (1913); promogué la creació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (1913) i l’Associació Catalana d’Art Dramàtic (1914), i, des de la Comissió de Cultura que ell mateix presidí, defensà el projecte del Teatre de la Ciutat, que feu públic el 1921. Havia estat mantenidor dels Jocs Florals i membre del cos d’adjunts, on el 1913 presentà una proposta d’acceptació de les Normes ortogràfiques. Com a periodista, col·laborà a La Renaixença, Lo Catalanista de Sabadell, La Revista, Revista de Catalunya, “D’Ací d’Allà” i, especialment, a La Veu de Catalunya (1891-1936), de la qual fou conseller polític. Utilitzà el pseudònim de Youngest i, a partir del 1950, en les seves col·laboracions a “Cuadernos para la Libertad de la Cultura”, el d’Oldest. També és autor de diversos estudis de tema jurídic i polític: Regionalisme i federalisme (1905), Els polítics (1927), Les essències del catalanisme i l’acció de Govern (1936), entre d’altres.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Ainaud de Lasarte, J.M. (1988), vol. IV, p. 182-184
- Bellmunt, D. de (1933), vol. I, p. 67-81.