Pere Foix i Cases

(Torà de Riubregós, Segarra, 1893 — Barcelona, 1978)

Assagista, narrador i traductor.

Vida i obra

Fou militant anarquista afiliat a la CNT. Visqué a París entre el 1914 i el 1919, anys en què col·laborà a la premsa anarquista francesa amb el pseudònim Xifort. Així mateix, publicà en revistes anarquistes espanyoles com “Acción”, que dirigí, “Mañana” i “Revista Blanca”, i també als diaris “El Diluvio”, “Noticiero Universal” i “Solidaridad Obrera” (1930). També feu col·laboracions en català a “L’Opinió”, “La Humanitat” i “La Rambla”. El 1939 s’exilià a Mèxic, on prosseguí la seva activitat periodística en els principals diaris mexicans i en revistes dels catalans de l’exili com El Poble Català, La Nostra Revista i Pont Blau, de Mèxic, Catalunya i Ressorgiment, de Buenos Aires, i “Endavant”, de París. En aquest país fundà la revista bibliogràfica “Horizontes” (1958-67). Fou premiat als Jocs Florals de Montevideo (1949) per l’obra Apòstols i mercaders. Quaranta anys de lluita social a Catalunya. Publicà nombrosos llibres de caràcter polític i fort contingut ideològic, entre els quals sobresurten La classe obrera, la revolució, la República i l’Estatut (1932), Corporativisme o república social (1934), Barcelona, 6 d’octubre (1935), Mentre fem la guerra (1938) i la biografia Serra i Moret (1967). Com a narrador, és autor dels contes Homes d’amor i de guerra (1935) i de la novel·la autobiogràfica Catalunya, símbol de llibertat (1942). Cal esmentar també les traduccions d’obres de Panait Istrati, d’André Lorulot, d’A. Robertson i de M. Viard. L’any 1977 tornà de l’exili i s’establí a Barcelona.

Bibliografia
  1. Molas, J. i Gallén, E. (1988), vol. 11, p. 339-343
  2. Riera Llorca, V. (1978).
Vegeu bibliografia