Vida i obra
Jesuïta (1745), es traslladà a Roma arran de l’expulsió de l’orde, tot i que tornà a València (1798-1801) i s’exilià novament. El 1773 ingressà a l’Accademia degli Arcadi de Roma. Escriví algunes obres de teoria de la música que aixecaren polèmica. És autor també d’obres molt diverses: sermons, tractats de matemàtiques, sobre els estudis cervantins, entre d’altres, i de l’opuscle Lo spiritu de Macchiavelli (1795), que ell mateix traduí al castellà (València 1799), que fou prohibit per la Inquisició i on impugnava un elogi de la doctrina política de Maquiavel pronunciat a l’Accademia Fiorentina (1794). En l’àmbit literari és autor d’una novel·la satírica, Don Lazarillo Vizcardi (no publicada fins el 1872), sobre les aventures d’un músic, i de poesies llatines i castellanes, i de textos dramàtics en castellà. En diverses de les seves obres introduí consideracions crítiques sobre literatura, especialment sobre el teatre barroc.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bono Guardiola, M.J. (1997), p. 331-345
- Fabbri, M. (1975)
- Fuster, J.P. (1827-1830), vol. II, p. 319-326
- Guzmán Ozamiz, M. de i Garma Pons, S. (1980)
- Miguel y Canuto, J.C. de (1996), vol. II, p. 625-651
- Picó Pascual, M.Á. (2003).