Feliu Elias i Bracons

(Barcelona, 1878 — Barcelona, 1948)

Narrador, assagista i crític d’art.

Vida i obra

Conegut també com a dibuixant i pintor. Utilitzà el pseudònim de Joan Sacs per als textos de creació literària o les crítiques de premsa i el d’Apa per a les caricatures. Fou professor de l’Escola de Bibliotecàries i de diverses escoles d’art. Com a pintor, fou membre del grup Les Arts i els Artistes, fundat el 1910. El 1908 fundà la publicació satiricoliterària Papitu, que dirigí fins el 1911 en la seva etapa més càustica i transgressora. També fou un dels impulsors de “Revista Nova” (1914) i el creador de la revista artística “Vell i Nou” (1915). Col·laborà en nombroses publicacions de la premsa catalana del moment, com ara Cu-cut!, aEn Patufet”, El Poble Català, La Mainada, “Cuca Fera”, L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, “Picarol”, “El Gall”, D’Ací i d’Allà, “Mirador” i La Publicitat, en les quals es consagrà com el principal caricaturista polític del país, amb uns dibuixos que es caracteritzen per un traç sintètic, dur i cantellut i una composició complexa i estructurada, sovint amb un gust pel grotesc. Defensà un ideari de formació noucentista basat en la ironia provinent de la captació de la realitat, però desmarcant-se dels referents pròpiament classicistes. En aquest sentit les seves posicions són representatives de l’evolució del moviment i queden il·lustrades en l’opuscle Una nova etapa de les arts (1932). S’oposà, sempre en nom de l’objectivitat, a l’avantguardisme experimental (La moderna pintura francesa fins al cubisme, 1917), actitud que donà origen a polèmiques sorolloses. Com a creador literari, cal destacar-ne un humorisme intel·lectualitzat que sovint voreja l’absurd, cosa que es posa de manifest en els contes de Vida i mort dels barcelonins (1929), molt ben elaborats a partir d’una recreació del costumisme que recorda la de Carner i amb uns personatges que sovint són víctimes de la incomunicació enmig de la gran ciutat. El recull inclou també els diàlegs escenificables Dos homes com un cos gran i Una bona acció mai no és estèril, que han estat qualificats de pirandellians. La seva obra com a estudiós i crític d’art és extensíssima. Publicà llibres d’història de l’art, nombroses monografies i la breu biografia Xavier Nogués (~ 1926), basada en testimonis del biografiat i records personals.

Bibliografia
  1. Guansé, D. (1966), p. 151-155
  2. Molins, M. (1986)
  3. Molins i Nubiola, M. (1998)
  4. Pla, J. (19721), p. 429-465
  5. Triadú, J. (1970), p. 5-11.
Vegeu bibliografia