Conegut també com a dibuixant, amb col·laboracions a La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, Papitu i d’altres. Després d’una estada a París (1920-31), s’inicià en la literatura amb la novel·la Després de callar el canó (1934). Es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué un èxit notable: Madame (1932), Montparnasse (1934), La família Bartolí (1935) i Lilí vol viure (1935), entre d’altres. Després de la guerra estrenà títols en castellà i reprengué el teatre català amb Hermínia, l’auca d’una soltera (1946), Joc de dames (1952) i Comèdia de dones. També conreà la farsa de to vodevilesc amb Bala perduda (1951) i La tercera vegada (1952). Valentí Moragas acabà la seva última obra (Romeu de 5 a 9, 1957).