Llicenciat en dret (1758), fou escrivà de cambra de l’audiència de València, alcalde honorari de la casa reial (1782) i acadèmic d’honor de Sant Carles (1795). Escriví Disertación sobre la autoridad real y soberana regalía (1778 i 1789), Real maestrazgo de Montesa (1787), Disertación sobre el origen del nobilísimo arte tipográfico y su introducción y uso en la ciudad de Valencia (1796), Apuntamientos para escribir la historia del derecho valenciano (1804) i una Colección de cartas histórico-críticas (1800), on negava que Jaume I fos l’autor de la crònica que se li atribueix, i altres obres sobre jurisprudència i història valenciana.