Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València. Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real (Plana Baixa) i jutge de Montcada de l’Horta (1844-54). Pertanyé al Liceo Valenciano i entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al “Diario Mercantil de Valencia” i a “El Liceo Valenciano” quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó, ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de La ↑pàtria (1833) d’Aribau, de la qual sembla mostrar influències, reflectides en el text i en la voluntat, extensiva als altres poemes, de l’ús culte de la llengua. Com a autor dramàtic, estrenà el miracle El diable sabater (1841).