Isidor Marí i Mayans

(Eivissa, 4 d’abril de 1949)

Sociolingüista i cantautor.

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1972), amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura. Professor a la Universitat de les Illes Balears (1972-80), en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres. Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu (1979-80). Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya (1980-88) i promogué, entre altres iniciatives, el curs multimèdia Digui, digui... i el centre de terminologia TERMCAT, que dirigí del 1988 al 1997. Fou subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1989-96), i aquest any participà activament en l’elaboració de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona. Director dels estudis d’humanitats i filologia de la Universitat Oberta de Catalunya (1996-2009), des del 1989 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrit a la Secció Filològica, de la qual fou president (2010-14). Des del 2007 dirigeix l’Oficina d’Assessorament Lingüístic de l’IEC. Ha participat en diverses iniciatives de promoció lingüística i cultural de la Unió Europea, entre d’altres la xarxa Europa Diversa, la Convenció Catalana per al futur de la Unió Europea i el llibre blanc del Patronat Pro Europa L’ampliació de la Unió Europea: efectes a Catalunya.

Entre moltes altres publicacions sobre temes lingüístics, literaris i culturals, és autor dels llibres La nostra pròpia veu. Literatura de les Pitiüses (1984), amb J. Serra; Els perfils del català. Varietats i registres de la llengua catalana, amb D. Cassany (1990); El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (1991), amb G. Simó; Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística (1992); Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993); Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996); La cultura a Eivissa i Formentera (segles XIX i XX) (2001); Una política intercultural per a les Balears? (2002), i Mundialització, interculturalitat i multilingüisme (2006, premi Lupa d’Or de l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana). També ha escrit els llibres de poesia A mar (1988) i Illes a trenc d’alba (1997)

Com a cantant, formà part del grup musical eivissenc UC, que edità tres discs amb cançons tradicionals —Cançons d’Eivissa (1974), En aquesta illa tan pobra (1976) i Una ala sobre el mar (1979). Posteriorment formà part del grup Falsterbo Marí, amb el qual publicà Salta un ocell (2000) i Cor de Crom (2002). En solitari, interpretà i compongué Ansa per ansa (2006), i també ha publicat el disc Serà molt fort (2013), amb versions de cançons de Bob Dylan.

L’any 2003 li fou atorgat el premi Ramon Llull del Govern Balear.