Conreà la poesia, les narracions i la prosa no de ficció. Com a poeta és autor de Remor de fang (1981) i L’arquer (1986), Dona d’aigua (1986), on feu confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal a partir d’un paral·lelisme entre el mite i la mateixa autobiografia, Temps a través (premi Ciutat de Martorell 1993) i D’amor i de batalla (1999). Interessat pels estudis històrics i les biografies, publicà Francesc Pujols (1984), Història dels Renau (1987) i Viatge als orígens d’una família catalana. Els Renau 715-1991 (1992). Col·laborà en el volum Història de Gualba. La vall de les aigües blanques (2000). Com a novel·lista, publicà L’engany de Casp (2006, premi El Lector de l’Odissea 2005). Fou secretari de l’Ateneu Barcelonès (1991-95).
Xavier Renau signant
© Fototeca.cat
Escriptor i advocat.