Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader. Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579. Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents col·legis de la corona catalano-aragonesa, i fou rector del de Saragossa. A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida (València 1612 i 1696). És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos (en dos volums; València 1604-08).