Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchis Sinisterra i Pierre Chabert. Membre fundador de la Sala Beckett, es formà com a autor als Tallers de Dramatúrgia de Sanchis Sinisterra.
Amb l’obra Sara i Simon, estrenada al Festival de Manizares (Colòmbia 1994). Obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996. El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional. El 1998 presentà Strip-tis, on cinc amigues celebren el comiat de soltera d’una d’elles.
S’ha dedicat sobretot a la direcció d’escena: La presa (1999, premi de la Crítica 2000), de Conor McPherson; Restes humanes sense identificar (2001), de B. Fraser; Estiu (2001), d’E. Bond; Tempesta de neu (2003), de Manel Veiga; Obres de guerra: vermell, negre i ignorant (2003), d’E. Bond; Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant (2003), de R.W. Fassbinder; Como en las mejores familias (2004), d’A. Jaoui i J.P. Bacri, i El beso de la mujer araña (2005), de M. Puig.
Ha estrenat, i dirigit també, obres seves: Matem els homes (2001) i Fortuna accidental (2004).