Doctor en literatura espanyola, l’obra narrativa d’Emili Bayo s’inicià amb una sorprenent novel·la que seguia l’estela dels Bildungsroman, Traïdors i covards (1987), centrada en el món de la postguerra, a Lleida. Després, la seva trajectòria ha continuat amb La resta del món (2000), Projecte de felicitat (2002) i L’edat de les paraules (2004). Ha publicat, també, el volum de contes Ampolles mig buides (2000). Com a estudiós de la literatura, publicà l’antologia Narradors de ponent (1939-1987) (1987), en col·laboració amb Xavier Macià, i Guia de lectura de Jesús Moncada (1992) amb Mercè Biosca. També és autor de La poesía española en sus antologías (1939-1980) (1994).