Vicenç Llorca i Berrocal

(Barcelona, 23 de gener de 1965)

Escriptor.

Biografia

Llicenciat en filologia catalana, paral·lelament a la seva activitat d’escriptor ha ocupat nombrosos càrrecs en el món de la cultura: secretari general de l’Associació dEscriptors en Llengua Catalana (1991-96), membre de la Junta del Congrés d’Escriptors Europeus (1994-96), director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya (1996-2000), i cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural (2000-04).

Obra

Poesia

Poeta reconegut, ha publicat els reculls següents:

  • La pèrdua (1987)
  • Places de mans (premi Salvador Espriu 1988)
  • L’amic desert (premi Ausiàs Marc de Gandia 1991)
  • Atles d’aigua (premi Vicent Andrés Estellés 1995)
  • Cel subtil (1999)
  • Paraula del món. Antologia 1983-2003 (2004), recull una selecció de la seva poesia en versió trilingüe
  • Ciutats del vers (2005, premi Benvingut Oliver 2004)
  • De les criatures més belles (2006)
  • L’últim nord (2007, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2007), on poetitza el procés d’adopció i paternitat
  • Les places d’Ulisses. Poesia reunida (1984-2009) (2010)

Assaig i crítica literaris

  • Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric (1989)
  • Salvar-se en la paraula. Introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera (premi Joaquim Xirau 1994)
  • L’entusiasme reflexiu (1997)
  • Panorama de la literatura catalana (amb Isidor Cònsul i Àlex Broch, 1998) 
  • En absència de l’àngel (2000)
  • Miquel Àngel Riera: els signes inscrits (premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari 2005)

Novel·la

  • Tot el soroll del món (2011)
  • Simfonia de tardor (2021)

Altres

  • Quadres colomencs (1986)
  • Història dels ulls: la pintura de J.M. Puigmartí  (1996)
  • Places de Catalunya (2003)
  • Traducció d’una selecció del Diari 1942-1945 (1994) de Jean Cocteau