Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees (entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic). És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona.
La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats: la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents (1979, premi Estelrich ), Els orígens intel·lectuals del Noucentisme (premi Carreras i Artau 1984), Entre Renaixença i Noucentisme (1984), Filosofia contemporània a Catalunya (1985), La ideologia nacionalista a Catalunya (1988), Eugeni d’Ors i la ideologia del Noucentisme (1988), Puntes al coixí. Converses amb pensadors catalans (1989), Política Noucentista. De Maragall a d’Ors (1999); l’ètica El discurso de la ética (1990), El laberint de la llibertat (1990), Ètica i justícia (1991), L’ombra de Maquiavel (1991), Aproximación a la ética (1992), Kant y el tribunal de la conciencia (1994), El idiota moral (1995), La revolución de la ética (1997, premi Anagrama d’assaig), Sócrates. El saber como ética (1998), Por una causa común. Ética para la diversidad (2002), Ética para la vida. Razones y pasiones (2003) i Ética intercultural (2004); i la filosofia política Humana dignidad (1990), Europa después de Sarajevo (1996), Política sin estado (1998) i La identidad cosmopolita. Los límites del patriotismo en la era global (2007).
D’una orientació més literària Filosofia i destrucció (1981), Fraîcheur. Màximes i apòlegs (1984), Papers contra la cinta magnètica (1985, premi Josep Pla 1984), i El somni americà. Un dietari a Berkeley (2001). També ha participat en obres col·lectives, com El discurs moral, avui (1995), La democràcia a la societat de la informació (1998) i El nou catalanisme (2001).
És col·laborador de la premsa diària.