Doctora en farmàcia. La seva obra poètica transita per una diversitat de reculls amarats de sensibilitat i intimisme: Estelles (1978), El cabdell de les bruixes (1979), Temps del cos i tretze llunes de maduixa (1980), Balda de la vida (1991), Ancorada en la boira (1994), Cartes descloses (1998), Rèquiem per a una poeta (1999) i El ble i la llum (2003). La seva trajectòria narrativa començà amb una novel·la de caient autobiogràfic, Laberints de seda (1981), i amb les narracions aplegades a El turó de les forques. Després ha conreat una novel·lística molt personal d’anticipació científica, com és el cas d’Embrió humà ultracongelat u. F-77 (1984) (novel·la reeditada el 1996 amb el nom de La dama de glaç), Pel camí de l’arbre de la vida (1985) i Hereus i brodadores (2008). Ha publicat, també, dues novel·les de debat realista sobre un dels temes fonamentals en l’Església actual, el sacerdoci femení, La capellana (1988) i Francina i la providència (1995), i és autora de l’estudi Aproximació a les farmàcies de guàrdia de Lleida en la primera meitat del segle XX (2001).