Vida i obra
Estudià lleis, però dos viatges a Espanya (1864 i 1889) el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana (es relacionà amb Hartzenbusch i traduí Echegaray, Núñez de Arce, Bretón de los Herreros, Valera i Tamayo y Baus) i catalana: interessat per la Renaixença, el 1890 publicà un recull acumulatiu, més que no pas selectiu, de poemes, només en la versió alemanya (Catalanische Troubadoure der Gegenwart, 1890), que n’inclou de Costa i Llobera, Guimerà, Rubió i Ors, Frederic Soler, Verdaguer i Balaguer, del qual traduí també Lo guant del degollat i Los Pirineus. Impressionat sobretot pel cerimonial dels Jocs Florals de Barcelona, n’organitzà a partir del 1899 a Colònia, des de la Literaturischen Gesellschaft, que presidia. En morir deixà instituïts uns premis anuals amb el seu nom, a l’Academia Española i als Jocs Florals de Barcelona. Publicà un recull de sonets, romanços i contes (Buch meiner spanische Freunde, ‘Llibre dels meus amics espanyols’, 1870), i un de poemes patriòtics d’actualitat (Den deutschen Helden von 1870, ‘Als herois alemanys de 1870’), i, entre altres obres, la sèrie d’articles recollits en diversos volums sota el títol La Walhalla y las glorias de Alemania. Fou membre corresponent dela Real Academia Española, de la Real Academia de la Historia i de la de San Fernando.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Hösle, J. (1991).