Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró, d’ençà de la seva primera obra, Computer Love (1980), es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica, tema que tornà a aparèixer a Oh bit! (1986, premi Ciutat d’Alcoi 1985), a Oi? (1992), i a Navegants (1999, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2000). Els camaleons també paguen (premi Salvador Reynaldos 1984) inicià una altra temàtica singular, centrada en el món oníric, com a Viatge a Califòrnia (1998, premi Josep Ametller 1997).
La primera estrena professional arribà amb Estrips (1989, premi Joan Santamaria 1988), i Històries d’amor (1993) inaugurà la temporada 2000-01 de la Sala Tallers (TNC). El 1990 escriví Treva, que narra una inquietant i claustrofòbica relació entre tres personatges, i adaptà per a l’escena el cèlebre relat de Kafka La metamorfosi. L’any 1996 publicà Overbooking i el 2000 guanyà el premi Ciutat d’Alcoi amb L’efecte 2000, obra que tracta la precarietat laboral, temàtica que continuà a Iglú (2006) sobre les prejubilacions forçades i Demà coneixeràs en Klein (2008) sobre el mobing empresarial. En teatre també és autor de la tragicomèdia Teoria de catàstrofes (2004, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2005), Rosebud Hotel (2005), L'inútil (2012), Les verges virtuals (2014, premi de teatre Crèdit Andorrà 2013), Lletra petita (2016), Silencis (2016, premi de teatre Ciutat de Manacor) i Okupes particulars (2018, premi de teatre Ciutat d'Alzira). També ha escrit algunes peces breus (Fantasies, 2002; Obra inacabada. 2003; Vladimir, 2008), i la peça infantil Ningú (2006).
Ha estat coguionista de les sèries de TV3 Poble Nou, Secrets de família, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, La Riera i Olor de colònia.