Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona. Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451. Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent. És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum, escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, i una col·lecció de Concilia, en dues parts, la primera (1462) dedicada als estudiants de Lleida, i la segona (1464), als doctors de Bolonya, com també un memorial sobre la Matricula jurisconsultorum de Barcelona. Les seves opinions foren recollides per juristes catalans posteriors, i Pere Miquel↑Carbonell n’escriví la biografia a De viris illustribus catalanis. Des de jove mostrà un viu interès per les lletres, per la qual cosa mantingué relacions poètiques i epistolars en llatí amb el ja citat Pere Miquel Carbonell, amb Ferran↑Valentí i amb Jordi de↑Centelles. Es conserva una composició seva en català, el sirventès “Com sia just, per gran manutanença” al↑Cançoner Vega-Aguiló, on es proposa demostrar que Joan Valentí morí justant, però no empès per l’amor, atès que era virtuós.
- Cabré, M. (20021)
- Cabré, M. (20022)
- Cobos Fajardo, A. (2002).