Joan Ramon Ferrer

(Barcelona, primer quart del segle XV — ?, 1487)

Jurista i humanista.

Vida i obra

Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona. Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451. Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent. És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum, escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, i una col·lecció de Concilia, en dues parts, la primera (1462) dedicada als estudiants de Lleida, i la segona (1464), als doctors de Bolonya, com també un memorial sobre la Matricula jurisconsultorum de Barcelona. Les seves opinions foren recollides per juristes catalans posteriors, i Pere MiquelCarbonell n’escriví la biografia a De viris illustribus catalanis. Des de jove mostrà un viu interès per les lletres, per la qual cosa mantingué relacions poètiques i epistolars en llatí amb el ja citat Pere Miquel Carbonell, amb FerranValentí i amb Jordi deCentelles. Es conserva una composició seva en català, el sirventès “Com sia just, per gran manutanença” al↑Cançoner Vega-Aguiló, on es proposa demostrar que Joan Valentí morí justant, però no empès per l’amor, atès que era virtuós.

Bibliografia
  1. Cabré, M. (20021)
  2. Cabré, M. (20022)
  3. Cobos Fajardo, A. (2002).
Vegeu bibliografia