Fou catedràtic de medicina i d’humanitats a l’Estudi General de Lleida. El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida A. Agustí en la qual exposa el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles. Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio (València 1562) i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina (Lleida 1572 i 1578), probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la Península Ibèrica.