Fou advocat i col·laborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario”. Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana. De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes (1866), al·lusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes (1867), relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença. El 1868, juntament amb Llorente, Querol i Labaila, representà València en la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona. Participà obertament en la fundació de la societat Lo Rat Penat (1878), de la qual fou el quart president (1881-82) i un dels seus membres més destacats. Acadèmic corresponsal de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, publicà un Estudio histórico crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1873), premiat per la Societat d’Amics dels País de València i publicat a “Lo Gai Saber” el 1878, en traducció de Josep Fiter i Inglès.