Fou canonge de la col·legiata de Santa Maria de Guissona (1612). Participà en diversos certàmens poètics (1614, 1618). Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre de poesies Selva de vàries sentències..., dividit en trenta tractats, del qual fou publicada només una petita part (Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències, Barcelona 1623). El manuscrit autògraf també aplega un bon nombre de poesies liminars d’autors coetanis (entre les quals una de Vicent Garcia) i altres poemes seus. Entre aquests és destacable la composició “Als poetes catalans”, un al·legat a favor de la llengua catalana que segueix de prop la Sentència de Francesc Calça del 1601. Publicà un llibre a propòsit de les festes del Santíssim Misteri de Cervera, que no ha pervingut.