Vida i obra
El 1788 feia de metge a Camarasa (Noguera). Era conegut també com a Ferreres, però a tots els manuscrits el seu cognom apareix sota la forma Farrera. Participà amb sis composicions en les festes de la beatificació de Simón de Rojas, celebrades a Barcelona el 1766, que ja apunten els nous gustos retòrics de l’il·luminisme. De fet, la seva producció presenta una adscripció estètica variada, com és característic en aquesta època, ja que oscil·la del barroc al preromanticisme o sentimentalisme, passant pel rococó i el prosaisme. Fou el membre més destacat de la societat Comunicació Literària (1779-88), una de les tertúlies de lletraferits de Barcelona que tant proliferaren al seu temps. Hi llegí una Apologia de l’idioma català vindicant-lo de les impostures d’alguns estrangers que l’acusen d’aspre, incult i escàs, escrita cap al 1780, on fa una apassionada defensa del català i del seu ús, i que inspirà directament la Gramàtica i apologia de la llengua catalana de Josep Pau Ballot (1815). Compongué també diverses poesies, la majoria jocoses, sobre assumptes proposats per aquella societat literària. Escriví igualment un notable romanç decasíl·lab, el Soliloqui de Caifàs, patètic i efectista, que fou inclòs en l’antologia de textos de la Gramàtica de Ballot, i dues composicionsmonosil·làbiques, una de les quals també fou publicada per Ballot com un exemple de les singulars capacitats literàries del català.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Faura i Pujol, N. (1977)
- Romeu i Figueras, J. (1991), vol. II, p. 176-247.