Celdoni Fonoll i Casanoves

(Calaf, Anoia, 1944)

Celdoni Fonoll i Casanoves

© Fototeca.cat

Cantant, rapsode i poeta.

De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no s’hi dedicà professionalment fins el 1974. El seu repertori abraça des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis, i és també autor d’unes 200 cançons. Ha enregistrat els discos: He heretat l’esperança (1978), Traginer de cançons (1982), Recital 1000 (1984, premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya), Nit de Foc (1985), Enllà del temps (1989), que inclou la cançó Cor càtar, guardonada amb el premi Èxit d’Or Català, Mercat de Calaf (1991), Aigua secreta (1992), Cançons de l’amor que tinc (1997), Per un petó (1998).

Ha publicat antologies poètiques i cançoners: La poesia al carrer (1977), Cançoner groc (1980), Nou segles de poesia als Països Catalans (1986), Versos i cançons (1992), Versos diversos del Matí de Catalunya Ràdio (1996), Versos dispersos (2001), primer llibre amb poemes propis, seguit de Versos, versets i versots (2014). És també autor de poesia eròtica i amorosa: Trempant t’empaito (1993), Versos perversos (1995), Tocat d’amor (1997), Amor de lluny (1998) i Obscenitats i tendreses (2009). L’any 2000 començà a publicar una sèrie de poemaris centrats en la natura: Veus d’ocells (2000), 60 ocells comuns i rars i de noms singulars (2002), Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006), Arbres dels nostres paisatges (2007), Mamífers peluts (del llop a la musaranya) (2008), Herbes amigues (2009), Bèsties i bestioles (2010), Veus d’ocells / Bells ocells (2011), Abril florit (2012), Ales i pètals (2013).

Ha rebut, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi al Compromís Cultural d’Òmnium Cultural Anoia (2005), l’Ametlla de plata a la trajectòria professional de l’Ajuntament de Vilagrassa (2006) i el Premi Amic de l’any (2007) de l’associació barcelonina Amics de la Ciutat, juntament amb l’actriu Lloll Bertran, amb la qual col·labora sovint i de la qual és parella.