Durant la Guerra Civil Espanyola sobresortí com a cartellista. Dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i els seus cartells estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època. S’exilià el 1939. Després de passar per camps de concentració, s’intal·là a París, on continuà la seva tasca artística. Posteriorment, anà a Mèxic. A partir del 1949, però, fixà la seva residència a Nova York. Des de Nova York feu nombrosos viatges per Europa i Amèrica i desenvolupà la seva activitat d’artista polifacètic. També practicà la fotografia com a document social captant imatges de Nova York, Roma, París, Londres, Ciutat de Mèxic i San Francisco, entre d’altres. Tornà a Catalunya l’any 1973, on continuà la seva activitat com a artista plàstic. Com a memorialista ha deixat tres llibres autobiogràfics que són el testimoni particular de tota una època i una situació: Memòries d’un cartellista català (1931-1939) (1995), amb una segona edició revisada i canvi de títol —Memòries d’un cartellista del 36 (1931-1939) (2006)—, Un exiliat de tercera: a París durant la Segona Guerra Mundial (1999) i París, Mèxic. Nova York. Memòries 1945-1951. Les memòries narren el seu treball com a cartellista, la vida dels exiliats anònims a París i una visió sorprenent del París ocupat pels nazis, així com l’anada a Mèxic i la descoberta de Nova York, on visqué al llarg de vint-i-tres anys. En morir treballava en un quart volum que havia de recollir la dècada dels anys cinquanta i seixanta. L’any 1985 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.