Vida i obra
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques. Fou un dels escriptors i intel·lectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930: president de la secció valenciana de Nostra Parla (1921); un dels fundadors de “Taula de Lletres Valencianes” (1927) i director dels tres darrers números de la revista; director de “Nostra Novel·la” (1930-31); director numerari del Centre de Cultura Valenciana (1935), i col·laborador a la premsa barcelonina, valenciana i madrilenya, entre altres activitats. Publicà nombroses obres erudites, biografies i textos divulgatius, tant en català com en castellà, dels quals destaca Sant Vicent Ferrer (1927), La catedral de València (1927), Lucrecia Borja y su familia (1942), Panorama històric de la literatura valenciana (1955) i El duc de Calàbria i la seua cort (1958). En la postguerra augmentà considerablement la seva dedicació a la bibliofília, amb la creació el 1941 de la Llibreria Valenciana i la publicació de nombroses monografies, amb atenció especial per a La bibliografía en España (1949). La seva poesia dels primers anys quedà recollida a L’espill a trossos (1928) i a Joujou (1933) i es caracteritza per la pulcritud formal i un distanciament irònic que l’acosten a la tradició de Josep Carner i Guerau de Liost. En la postguerra —amb La llum tremolosa (1948), La columna i les roses (1950) i Les taronges amargues (1955)— disminuí la voluntat paròdica i augmenta el component escèptic i la preocupació pel pas del temps. Al principi dels anys trenta estrenà diverses obres de teatre que no arribaren a publicar-se i d’entre les quals sobresurt Lenin: escenes de la revolució russa, escrita conjuntament amb Josep Bolea.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Ballester, J. (1987), p. 7-26.