Professor a l’institut (Gimnàs) de l’Alguer i estudiós de llengües com ara el grec i el sard, fou l’iniciador de la represa de relacions culturals catalanoalguereses en entrar en relació amb l’arqueòleg Francesc Martorell i Peña. Manuel Milà i Fontanals, amb qui mantingué correspondència, el donà a conèixer a Catalunya en publicar-li un poema a “Lo Gai Saber” (1869). Uns quants anys més tard fou col·laborador d’Eduard Toda, permediació del qual esdevingué un dels delegats a l’Alguer de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Fou autor de nombrosos poemes en català, que abasten de la lírica a la sàtira política, alguns dels quals publicats a La Renaixença i La Il·lustració Catalana.