Llicenciat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1980 es traslladà a viure a Andorra.
Com a historiador s’ha interessat per la història dels Pirineus i d’Andorra, sobretot relacionada amb la segona meitat del segle XIX (carlisme, la crisi del sector del ferro, els viatgers romàntics) i n’ha publicat diversos treballs, entre els quals destaquen Carlins i liberals: els inicis de la qüestió d’Andorra (1992) i La crisi de la societat tradicional. El segle XIX (1998), i, amb Esteve López, el Diplomatari de la Vall d’Andorra: segle XIX (1994).
El pas de la història a la ficció l’inicià amb el llibre d’excursions i viatges El temps estanyat. Itineraris per les fronteres d'Andorra de la mà dels pioners (1994), un conjunt de relats de viatges per les fronteres del Principat d’Andorra, amb el qual va guanyar el premi Tristaina de periodisme. Continuà amb les novel·les Últim estiu a Ordino (1998, premi de novel·la Fiter i Rosell 1997), d’alè èpic, que explica la història de la família Areny-Plandolit d’Ordino, i, a través seu, de la mateixa Andorra en el trànsit del segle XIX al XX; La República invisible (2004), amb un joc de transposició temporal, una bibliotecària i un periodista, enamorats dels llibres rars, cerquen el misteri de l’entitat andorrana, i que és un títol clau de la nova narrativa andorrana; El museu de l’elefant (2013) i Alcanadre (2016).
És col·laborador habitual de la premsa del país. És director de la revista Portella Andorra Lletres Arts (des del 2010).