Jesuïta (1746-68), ensenyà humanitats a Cervera i filosofia a la Seu d’Urgell. Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca universitària, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial (publicat per M. Batllori). Tot i que publicà només algun opuscle, fou un intel·lectual ben conegut en els cercles erudits italians. Tornat a Vic el 1798, publicà De uita et scriptis Iosephi Finestres (Cervera 1802), on, a més, ofereix moltes dades per a la història de la Universitat de Cervera. Tenia un coneixement profund dels autors clàssics grecollatins: a Cervera havia preparat una edició de textos grecs i escriví poemes en aquesta llengua i en llatí. És autor també d’una obra dramàtica (El nuevo Apolo y Minerva) estrenada a Cervera (1759).
- Pladevall i Arumí, A. (2000).