Jesuïta (1759), després de l’expulsió del seu orde residí a Ferrara i a Venècia. Amb J.B.↑Colomers i M.↑Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes. Publicà la tragèdia Tarquinio il Superbo (1782) i les adaptacions italianes de García de la Huerta, Marcella (1786), Gonzalo della Riviera (1789) i La zingara (1791), a més d’una defensa de la religió contra la filosofia il·lustrada, Elogio funebre di un illustre filosofo (1778).