Germana de Josep Sebastià Pons i coneguda amb el pseudònim de Simona Gay. Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida. Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat. Començà les seves col·laboracions a la premsa catalana a La Revista, “La Nau” i “Clarisme”, i escriví també en publicacions rosselloneses com “Tramontane” (1956-65). Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor natural als Jocs Florals de Perpinyà del 1964. La seva poesia, eminentment intimista i d’una gran força lírica, es complau en la recreació de la vida quotidiana, amb imatges de la llar i la maternitat. I alhora es complementa amb descripcions paisatgístiques que van guanyant força amb el pas del temps fins a convertir-se en descripcions introspectives del paisatge del Rosselló, un dels motius essencials de la seva obra poètica. Publicà els reculls de poemes Aigües vives (1932), l’edició bilingüe —català i francès— de Lluita amb l’àngel (1938), i La gerra al sol (1965). Aquest darrer llibre, precedit d’un pròleg de Marià Manent, que fou un dels seus principals avaladors, està íntegrament dedicat a la memòria del germà mort, i volgué ser alhora una reflexió sobre el fet poètic. Al marge de les activitats literàries, fou pintora, de formació autodidàctica, i s’interessà per qüestions etnogràfiques. Entre els seus escrits inèdits deixà un llibre sobre textos populars del Rosselló, alguns poemes en prosa i una biografia inacabada de Josep Sebastià Pons. La seva poesia fou recuperada i aplegada de manera pòstuma al volum Obra poètica (1992), i alguns dels seus poemes foren musicats i cantats per Teresa Rebull.
- Garcés, T. (1991), p. 288-294
- Manent, M. (1992), p. 155-158
- Panyella i Balcells, V. (19982)
- Valls, M. (1992), p. 9-42
- Vila, J.M. (1989).