Vida i obra
Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat (1873) en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària. Ja d’estudiant, col·laborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona. S’implicà en el Círcol Literari, fundat el 1860, fou un dels fundadors, el 1867, de l’Esbart de Vic, i totes les seves activitats foren manifestació de la identificació amb les maneres, els objectius i l’ideari dominant de la Renaixença: la participació regular als Jocs Florals de Barcelona (hi obtingué nou premis entre el 1876 i el 1905, en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921), la col·laboració en les revistes més representatives, la identificació explícita amb el programa i l’ideari de Torras i Bages i la contribució directa en iniciatives civicopatriòtiques caracteritzen la seva trajectòria literària. La novel·la↑Julita (1874), que el donà a conèixer i el consagrà com a escriptor, en fou un punt d’arrancada excepcional pel fet d’incorporar, dins d’una ficció característicament romàntica, una intensa voluntat de reflexió metafísica inusual en la narrativa catalana d’aquell moment. L’obra narrativa posterior (De la batalla de Vic a l’acció de Roda, 1878; La Mercè de Bellamata, 1878; Novel·les, 1882; Passavents, 1887; La reineta del Cadí, 1892; Novel·les vigatanes, 1904; tres volums de Narracions casolanes, 1907, 1911 i 1922; Records i contes, 1925; El camí de l’excomunicat, 1933; i, pòstumament, Cília, 1978) va moure’s més convencionalment en el terreny sentimental i documental, costumista o realista, per bé que hom hi ha indicat determinades influències naturalistes i modernistes, que en qualsevol cas no comporten la incorporació de «cap picantor ni cap cargolament de filosofies», ni els «grans desequilibris del cor i del pensament», que Genís considera aliens a l’univers de les seves ficcions. L’obra poètica fou antologada a “Lectura Popular” (1917) i aplegada a Guspires de ma llar (1919) i Estampes de l’Esbart (1933). Ben considerat sobretot com a narrador, bé que sempre identificat amb el món vuitcentista, en el context de la recuperació de novel·listes vuitcentistes i a propòsit de la reedició de Julita, el 1929 rebé un homenatge poc abans que, a partir del 1930, l’Editorial Políglota, probablement per ampliar l’oferta de novel·la popular i sentimental del seu catàleg, reedités, dins un projecte més vast truncat, La reineta del Cadí i, amb quatre narracions més, Sota un tarot.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Capdevila, J.M. (19651), p. 50-53
- Castellanos, J. (1969), p. 5-12
- Miró, M.-M. (1978)
- Molas Batllori, J. (19992), p. 76-80
- Salarich i Torrents, M. dels S. (1948).