Pere Gil i Estalella

(Reus, Baix Camp, 1551 — Barcelona, 1622)

Historiador i escriptor religiós.

Vida i obra

Jesuïta, regí els col·legis de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, i esdevingué provincial de la Corona d’Aragó. És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural (Llibre primer de la Història catalana), escrita el 1600 i inèdita fins el 1949. En realitat, aquest llibre constitueix la primera part d’un projecte molt més ambiciós, que anava seguit d’una Història de Catalunya (ms. 112 de la Biblioteca Episcopal de Barcelona), d’una Història Eclesiàstica de Catalunya que no es conserva, i d’una col·lecció d’hagiografies, conservades en part al ms. 235 de la mateixa biblioteca. Entre altres obres, Gil publicà un Modo d’ajudar a ben morir (Barcelona 1604), i traduí el Contemptus mundi (o Imitació de Crist), de Tomàs de Kempis (Barcelona 1621), amb un pròleg on justifica la necessitat de la versió catalana.

Bibliografia
  1. Iglésies, J. (19492).
Vegeu bibliografia